Objecte d’estudi

L’allotjament turístic constitueix un dels pilars fonamentals de l’activitat turística i un testimoni privilegiat de la seva evolució històrica. Aquesta línia temàtica proposa abordar la documentació vinculada a hotels, hostals, balnearis, càmpings, apartaments, colònies, albergs i altres formes d’allotjament, tant en arxius públics (administratius, municipals, urbanístics, fiscals, patrimonials) com en arxius privats (empresarials, familiars, associatius o personals).

L’objectiu és explorar com aquests fons documentals permeten reconstruir la història del turisme des de la seva base més tangible: els espais on els viatgers s’han allotjat, els negocis que els han fet possibles i els impactes que han generat sobre el territori i la societat.

Eixos temàtics

1. Evolució tipològica i arquitectònica dels allotjaments.

Des de les primeres pensions familiars i fondes fins als hotels de luxe, urbanitzacions turístiques i resorts internacionals, l’evolució tipològica dels allotjaments reflecteix canvis profunds en els hàbits, les expectatives i les formes de viatjar.

S’hi poden analitzar:

Els models arquitectònics i constructius en diferents períodes històrics.
La integració (o desconnexió) d’aquests establiments amb el paisatge urbà i natural.
L’impacte de les innovacions tecnològiques i de confort (ascensors, piscines, aire condicionat, etc.) en la configuració dels espais turístics.

2. Titularitats i gestió empresarial

L’estudi dels propietaris, gestors i cadenes hoteleres permet entendre l’evolució del sector com a activitat econòmica i empresarial.

Aspectes d’interès:

Transformació d’empreses familiars en societats mercantils o franquícies internacionals.
Llibres de registre, contractes, correspondència i altres documents com a fonts per a la història empresarial.
Casos d’èxit i de desaparició d’establiments emblemàtics.

3. Regulacions administratives i autoritzacions d’ús

Els arxius administratius custodien una gran quantitat de documentació vinculada a la planificació urbanística, llicències d’obres, permisos d’activitat, inspeccions i regulacions sectorials.

Aquest eix permet analitzar:

Com ha evolucionat el marc legal del turisme i l’allotjament.
La intervenció de les administracions en la planificació turística.
La relació entre normativa, territori i sostenibilitat.

4. Impacte dels allotjaments en el paisatge social, econòmic i urbà

Els establiments d’allotjament són també agents de transformació. Han modelat nous barris, hàbits laborals i relacions socials, i han contribuït a configurar la identitat turística de molts municipis.

L’anàlisi pot incloure:

L’impacte econòmic local dels allotjaments.
Els efectes sobre l’habitatge i el comerç.
La relació entre turisme, patrimoni i memòria col·lectiva.

5. Arxius institucionals i privats com a font per a la història de l’allotjament

Els arxius —tant públics com privats— esdevenen instruments essencials per documentar aquesta evolució.

S’hi poden tractar:

Bones pràctiques en la conservació i descripció de fons hotelers.
Experiències de col·laboració entre arxius, empreses i investigadors.
Reptes de la preservació digital en empreses del sector turístic.

Objectiu general

Analitzar l’evolució dels allotjaments com a element clau del turisme, destacant la seva dimensió documental, econòmica, patrimonial i territorial.

El seminari vol fomentar la reflexió interdisciplinària entre arxivers, historiadors, urbanistes, arquitectes, gestors turístics i empresaris, per comprendre com la documentació d’aquests establiments ajuda a interpretar el desenvolupament del turisme i els seus efectes en la transformació del territori i la societat.

Possibles línies de participació o comunicacions

Estudis de casos sobre hotels o establiments emblemàtics.
Projectes de digitalització o preservació documental en empreses hoteleres.
Experiències de cooperació entre arxius i sector turístic.
Anàlisi de l’evolució urbanística i arquitectònica de zones turístiques.
Recerques sobre la memòria social del treball en l’hostaleria i el turisme.

Comissió Científica